vivian mayer
Tenir la pau i la certesa d'haver-te estimat massa, d'haver-te donat tot.
Tenir la pau i la certesa d'haver-te lluitat, defensat, com a castell propi, valenta contra qualsevol enemic o guerra.
Tenir la pau i la certesa que tot el que he fet no ha tingut mai estratègia, ni finalitat, sols la de estimar-te mentre camino al teu costat.
Tenir la pau i la certesa de poder dir que ho he fet amb els ulls tancats, i cegament, i demanant molt poc o res a canvi del meu tot. Saber que he perdut.
Saber que he obert els ulls.
Saber que he crescut, saber que ja no et dono res o poc, saber que jo ho sé i tu ho saps. Saber que ja no espero res. I malgrat tot caminem l'un al costat de l'altre, i ens mirem, no se que es el que tu veus, jo veig que per a tu m'he convertit en una desconeguda, i aprenc dia a dia com fer-ho per que no hem coneixis les debilitats i les ferides, moltes les coneixes, saps exactament on són per que són mossegades teves, i jo m'esforço en recuperar-me i utilitzo el meu enginy per fer-te creure que res del que em puguis dir, fer o mentir faran tremolar el meu caminar.
Ves per on els humans ens repetim com la ceba i feim tots les mateixes tonteries i patim les mateixes sequeles de la nostra pròpia niciesa... Ves per on, no?. Mil vegades cauré mil m'eixecaré... em dic sovint. O com va dir l'Àngel "Just cau aquell que està dotat per fer-ho"
ResponderEliminarLa vida sempre és la que és i les relacions humanes també i a vegades, pero nomes a vegades es trenca l' incontinencia estupida de pensar en blanc i deixar-se portar i es quan t' adones que una mateixa es molt mes que tota aquella indifrencia.
ResponderEliminarM' agradat molt el teu raconet