Dona tallaferro

          
                                                                                                     vivian mayer.

La dona tallaferro és la dona dels meus somnis. Talla i esgarrapa allò que se li planta al davant per que ella sempre té pressa i la selva és densa i pesada. Sempre busca el camí pla per descobrir els paisatges, a vegades es perd i trepitja terres fosques que enfonsen les seves petjades. Es retroba i surt a la superfície. Respira fons. Els plaers petits i grans convertits en fruita fresca i regals són aquells que la fan continuar, res ni ningú enterboleix de grisos la seva visió. Els colors ho són tot!. Estripa mal de caps, es cus les ferides, es llepa a estones, quan ningú la veu i la nit es ben fosca. Cuina estupends menjars per ser millor soldat. Soldat de la l'alegria i la lluita que en aquests temps ens fan molta falta. Crida com els llops si veu que les cames li fan fallida, sap descansar abans d'ensorrar-se. Coneix els seus límits. Sap on posar les trampes. Porta sempre la cara bruta però l'ànima és neta, i el pes de la motxilla només hi du records i fotografies. Res de plorar per els que no hi són, només estimar, i deixar-se abraçar tant sols per la natura que és la única que et transporta als teus somnis sense demanar-te res a canvi!