Sembla que la tristesa... s'ha instal.lat al meu cos. Ha trobat un espai buit que hi havia entre la pell i els primers grams de carn, s'ha adaptat a la temperatura corporal i viatja per les meves venes visitant cada racó del meu cos, i per allà on passa s'ho menja tot, ho destrossa tot com una carronyera al paradís dels cadàvers, com una deessa romana mossegant aquí mossegant allà simplement per el caprici i el plaer de assegurar-se la víctima sencera. Jo, que quasi es pot dir que li atorgo la corona de les meves terres per que balli la dansa de la mort sobre el que queda de mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario