martes, 17 de abril de 2012

l'estiu que mai passarem




Deixe'm creure que l'estiu que mai passarem junts el passarem aviat. Deixe'm creure que em miraràs com  mai ho has fet. Deixe'm creure que ens perdrem per les platges que sempre em dius que no trepitjaràs. Deixe'm creure que farem l'amor de forma incondicional, com l'amor que sentirem l'un per l'altre. Deixe'm creure que ens perdrem de nou en els ulls de l'altre, que em diràs coses maques, que no tindràs pressa, que no t'enfadaràs amb el món, que gaudiràs amb mi quant estiguem en la solitud més absoluta, que em diràs que ningú ens espera, que et diré que no hem de demostrar res a ningú, que em diràs que el futur es nostre, que et diré que moro d'amor . Deixe'm mirar per la finestra mirar en el meu jardí inventat, i pensar almenys que va passar tot això, almenys tenir un record d'un esitu inventat. Deixe'm dir-te que jo passaria un estiu així cada dia de la meva vida al teu costat.

1 comentario:

  1. Tu ja l'has viscut encara que sigui escrivint-lo o imaginant-lo. Jo també ho faig sovint, alleuja molt. M'agrada el teu bloc!

    ResponderEliminar