miércoles, 7 de agosto de 2013

tempestes













video



A vegades les persones que estimes et poden arribar a fer molt mal. Suposo que els amics a vegades passen per moments dolents o vertiginosos, i jo m'he trobat un volcà al davant i no he sabut parar l'explosió...  m'he cremat jo que era qui estava més a la vora. Sens dubte he tigut un mal dia, un d'aquells que és millor oblidar ràpid, per tant no em pregunteu el perquè, estic fent un resethe formatejat la targeta del dia d'avui, sentencio els moments que m'han fet plorar a cadena perpetua.... no podran tornar a veure la llum. Tot es pot solucionar menys la mort, o això diuen. Jo m'he limitat a sortir a córrer, i a recordar les coses que em fan sentir bé! També he recordat els que ja no hi són... i els que tinc lluny, mitja hora de córrer i suar donen per molt. Sembla que avui tindrem una gran tempesta... millor! així s'acabarà de netejar l'ambient... Bona tempesta a tothom i estimeu-vos molt!!!!

miércoles, 8 de agosto de 2012

Amors del passat


 Ja no hi ets en tots els sentits. Et vaig fer desaparèixer de la meva vida. Érem joves, jo buscava d'altres coses, sentia que ja no encaixàvem, que cada cop teníem menys en comú . I vem posar fi a la nostre història. Amb els anys vem refer les nostres vides, però al viure tant lluny l'un de l'altre els nostres camins no es van tornar a trobar, i ni jo ni tu vem aclarir les coses ni vem intentar tornar a ser amics.

Al cap d'uns anys et vas posar malalt. Jo sabia que t'havies casat i que la teva dona estava embarassada, però la malaltia se't va complicar i amb molt poc temps se te´n va endur. Se que la teva dona i el teu fill han tingut problemes amb la teva família i ja no viuen al mateix poble. A lo millor no els coneixeré mai. I els teus germans si que s'assemblen a tu, i quan els miro em recorden tant a tu. I ara miro enrere, i no puc deixar de pensar amb tantes coses que vem fer junts.. com ens hagués anat? també t'hagués perdut? ara seria una vídua? al menys podíem hagué parlat i intentar tornar a ser amics. Ens vam estimar molt, eram verges en tots els sentits, Et recordo sempre rient, de festa, cantant cançons amb la guitarra, descobrint-nos, els teus ulls... sempre els portaré tatuats a la memòria, només puc dir que sento el mal que et vaig poder fer en aquell moment, per el mal moment teu, no en vaig saber prou, érem molt jovenets, espero trobar-te algun dia i agafar-te la mà fort.

lunes, 4 de junio de 2012




Un edifici, alt, prim, immens, de vidre, amb moltes finestres i oficines de gent agressiva amb corbates i talons d'acer que venen fum, diners que no existeixen, accions del no-res, telèfons que sonen i sonen, megas de velocitat, de capacitat, tot córrer, tot es compara, tot està en judici i inspecció, tot està a la venta, tot s'etiqueta, tot s'escaneja, tot es codifica...... No, jo no sóc això, on és la música?, no vull ser un edifici ple de cables, totxos,pladur i electrodomèstics que em fan més fàcil la vida, màquines de cafè, màquines de pensar, màquines d'aigua, vull ser una masia, vull olorar la vida, vull tornar a la vida, on és el camp? on és el mar!? em vull mullar, em vull morir entre verds i blaus mai vistos i amb la posta de sol més bonica o amb la pluja més animal caient sobre meu!

viernes, 1 de junio de 2012

jocs de taula
















Ho sabia, un setè sentit em deia que el volcà estava apunt de petar i ho ha fet. Hi havien varis indicis que em feien sospitar, la temperatura de l'ambient escalfava l'aire i es feia difícil respirar, el terra de sota els meus peus treia fum, i s'esquerdava, i una calor intensa sortia d'allí i matava qualsevol aroma, qualsevol oracle, qualsevol intent d'alertar-me. I tants avisos, i tants anys i arrugues que tinc no han pogut evitar que el volcà despertés i que em cremés de nou. Per què no!? Estic disposada a acceptar-ho, sempre que em permetin treure de nou les armes que amb molta cura i precisió començaré a forjar-me de nou. Començo de nou la partida. Ara una mica de pluja per que em regali-mi cara avall i s'emporti les llàgrimes que han fet un bassal al terra. Tiro els daus. La suerte está echada queridos jugadores, pronostico noves estratègies, jo com sempre vull ferro per poder defensar-me, i després ja faré amb pedres els castells i amb les ovelles alimentaré al meu exèrcit. I a mi que no m'agrada ni el monopoli, però veig que amb tu és la millor manera de sobreviure.

martes, 29 de mayo de 2012




Se'm desperta la centrifuga dels tsunamis i les tempestes que em regiren budells i estomacs, 
venen nits de calor, de somnis, malsons i tragèdies, comencen els ais, els uits, els ja t'ho vaig dir i els ja pots espavilar. Espero no estar a la corda fluixa per molt de temps, els ossos es desfan i es fa difícil aixecar-se i voler tornar a ballar. Dona tallaferro desperta que és ara quan més et necessito, senyores i senyors fongui'm en els forns que més cremen, s'acosta la meva benvinguda a la terra dels parats.

lunes, 21 de mayo de 2012

Adéu a la dona de vidre



                                                                  Duanne Michals


La dona tallaferro es mira al mirall.... cada cop s'hi reconeix menys. L'aspecte més arrugat, les faccions més grosses i rodones, taques a la pell, el sol i la vida t'han endurit, arrugues poques però comencen a dibuixar-se entre la pell i les idees just al mig de les cicatrius d'amor i guerra. Cada cop hi han menys restes de la dona de vidre... potser es va acabar trencant, es el que té ser de vidre en un món de cops. La dona talla ferro es mira al mirall i cada cop s'agrada més, cada cop li agrada més per dins, ja no és llisa i transparent, cada cop troba més amagatalls on guarda-hi secrets, cada cop té més enginy alhora de crear móns onírics i estrelles on pujar, és juganera, a vegades baixa a la terra i es relaciona però si el panorama no la convida s'abstrau i viatja, hi ha tant per veure i ella és tant agraïda, i a les venes hi corren ganes i tendresa, i com una locutora de radio que acaba el seu programa d'avui us dona les bones nits i us espera demà amb noves històries.

jueves, 17 de mayo de 2012

Fem l'amor?




     Pensaments ocults, temps de flors, girona maig 2012









Estripa'm, embruta'm, mossega'm, sedueix-me, emborratxa't de mi. Follem? Però no com sempre, per que toca. Sense raons, no per que la teva biologia ho necessita, no per que si no em sento lluny de tu... no per les raons que ens empenten a fer-ho sempre, o mai. Vull noves paraules, tot i que ja ni les utilitzem, ni ens les diem, ni ens besem, ni ens toquem. Vull, vull, vull fer l'amor però com no ho hem fet mai. Vull fer l'amor, però potser no és amb tu amb qui vull volar. Amb qui em vull escapar.