Ja no hi ets en tots els sentits. Et vaig fer desaparèixer de la meva vida. Érem joves, jo buscava d'altres coses, sentia que ja no encaixàvem, que cada cop teníem menys en comú . I vem posar fi a la nostre història. Amb els anys vem refer les nostres vides, però al viure tant lluny l'un de l'altre els nostres camins no es van tornar a trobar, i ni jo ni tu vem aclarir les coses ni vem intentar tornar a ser amics.
Al cap d'uns anys et vas posar malalt. Jo sabia que t'havies casat i que la teva dona estava embarassada, però la malaltia se't va complicar i amb molt poc temps se te´n va endur. Se que la teva dona i el teu fill han tingut problemes amb la teva família i ja no viuen al mateix poble. A lo millor no els coneixeré mai. I els teus germans si que s'assemblen a tu, i quan els miro em recorden tant a tu. I ara miro enrere, i no puc deixar de pensar amb tantes coses que vem fer junts.. com ens hagués anat? també t'hagués perdut? ara seria una vídua? al menys podíem hagué parlat i intentar tornar a ser amics. Ens vam estimar molt, eram verges en tots els sentits, Et recordo sempre rient, de festa, cantant cançons amb la guitarra, descobrint-nos, els teus ulls... sempre els portaré tatuats a la memòria, només puc dir que sento el mal que et vaig poder fer en aquell moment, per el mal moment teu, no en vaig saber prou, érem molt jovenets, espero trobar-te algun dia i agafar-te la mà fort.
