Adéu a la dona de vidre

                                                                  Duanne Michals

La dona tallaferro es mira al mirall.... cada cop s'hi reconeix menys. L'aspecte més arrugat, les faccions més grosses i rodones, taques a la pell, el sol i la vida t'han endurit, arrugues poques però comencen a dibuixar-se entre la pell i les idees just al mig de les cicatrius d'amor i guerra. Cada cop hi han menys restes de la dona de vidre... potser es va acabar trencant, es el que té ser de vidre en un món de cops. La dona talla ferro es mira al mirall i cada cop s'agrada més, cada cop li agrada més per dins, ja no és llisa i transparent, cada cop troba més amagatalls on guarda-hi secrets, cada cop té més enginy alhora de crear móns onírics i estrelles on pujar, és juganera, a vegades baixa a la terra i es relaciona però si el panorama no la convida s'abstrau i viatja, hi ha tant per veure i ella és tant agraïda, i a les venes hi corren ganes i tendresa, i com una locutora de radio que acaba el seu programa d'avui us dona les bones nits i us espera demà amb noves històries.