martes, 29 de mayo de 2012




Se'm desperta la centrifuga dels tsunamis i les tempestes que em regiren budells i estomacs, 
venen nits de calor, de somnis, malsons i tragèdies, comencen els ais, els uits, els ja t'ho vaig dir i els ja pots espavilar. Espero no estar a la corda fluixa per molt de temps, els ossos es desfan i es fa difícil aixecar-se i voler tornar a ballar. Dona tallaferro desperta que és ara quan més et necessito, senyores i senyors fongui'm en els forns que més cremen, s'acosta la meva benvinguda a la terra dels parats.

9 comentarios:

  1. Benvinguda; Anims, Estar parat no es cap suplici , Un va dir :"El trabajo es la escusa de los que no tienen nada mejor que hacer..." i jo vaig pensar ...ja ho sabia....

    ResponderEliminar
  2. Jo també vaig cap al camí dels parats... Hi ha una lletra de Mishima que diu alguna cosa com "No sé si fa més por el vertigen o la caiguda", jo penso sens dubte éque s pitjor el vertigen. La corda fluixa és un turment, val més fondre's, desfer-se i refer-se.

    ResponderEliminar
  3. Te lo agradezco , pero NO! . Sera que fas una aulor rareta tu , que me sona a mala imitació així que sera que no, Que NO t'hi vull al meu blog vale???

    ResponderEliminar
  4. ei noi para el carro! que vas venir primer tu al meu.. m'has semblat super desagradable apa-siau! i bon vent!

    ResponderEliminar
  5. Hola , el que va passa ahir té una sequencia i alguns precedents que has de saber i perque et pugui demanar disculpes. Primer jo et vaig fer un comentari perque em vas sembla ,"tan extremament semblant a una altra blogaiire que conec que em vaig pensar que eres ella i que jugaves a anar "d'incògnit". Res a dir , fins i tot ho trobut divertit, pero amb el pas dels dies , vaig acabar parlant amb l'altra persona i em va assegurar que ella no era . Com que en el meu blog hi ha hagut intrusions molt indignes e indignants , i en veure que et relacionaves directament amb les dues amigues que mes em fan riure i amb les qui mes em relaciono , em va semblar una altra intrusió Aquesta vegada utilitzant una tàctica de camuflatge que ja no em va fer gràcia . Aclarit això . Com a precedent, la meva agressió fou immediata i gens continguda , reconec que t'he fet mal i et demano sincerament disculpes, No soc cap animal jo, M'he passat la nit comparant el teu escriure am el de l'altra persona i ho he fet en companyia d'una correctora d'estil professional .La conclusió es neutra ,però no tinc cap seguretat de que no sigui una coincidencia .Per això et demano disculpes .Si és que les vols acceptar. No et molestaré més ,em sap greu haver.te agredit .

    ResponderEliminar
  6. No us conec a cap dels tres, però el que menys m'ha agrada't és la teva violenta reacció. Intento possar-me al teu cantó i jo no hagués reaccionat com tu has fet, no m'agrada com ets. Jo també vaig trobar que des de el primer moment que em comentaves erats massa obert i directe, però no vaig desconfiar de tu per que et prenguessis tantes confiances, vaig pensar que erats obert o al menys simpatic com a blogaire. Però aquestes sospites estranyes i atacs m'han generat tant mal rollo que te bloquejat l'entrada a aquest bloc i no se com tho has fet per comentar-me. T'agrairía que deixessim aquesta història, i si no t'importa ja the dit que no tinc cap intenció de coneixet.

    ResponderEliminar
  7. Hola a tots dos, la veritat es que no entenc del perquè de la moguda al meu bloc, penso que no hi ha dret de tota la merda que es va deixar anar allà que per altra part he esborrat.

    NO sé de que va el tema dons no sóc cap de les parts implicades i encara aixi es va descarregar tot allà en una entrada feta amb tot el cor.

    Penso sincerament que aquest tipus de situacions s' han de arreglar en privat, ja som grandets per perdre el temps amb animalades, fora d' internet hi ha un mon, i aqui dins les coses s' han d' agafar tal com son.

    PENSAMENT, jo no se qui ets i vaig entrar al teu espai perquè m' agrada com escrius, i ho seguiré fent perquè personalment no tinc res en contra teu i el meu tarannà és mirar la vida des de els meus ulls, tan és el que pensin els demés,per amics que siguin.

    A l' altra part implicada del merde ja li vaig dir que em semblava molt malament la reacció, amb tu no ho puc fer perquè no tinc el teu mal, però com soc honesta ho he volgut fer res a esquenas de ningu, perquè jo no tinc res en contra de ningú, accepto la diversitat de pensament i me la refot bastant el mon virtual que desestabilitzi el meu mon personal, fins i tot estic plantejant-me seriosament deixar el bloc perquè ahir vaig acabar asquejada.

    Aixi dons no em parlem mes, estic d' acord amb tot el que dius en aquesta resposta PENSAMENTS entre altres coses perquè jo tampoc sé de qui es parlava i repeteixo no m' agraden totes aquestes parides infantils.

    Per part meva punt i final

    ResponderEliminar
  8. marta, saps que et dic, que em caus molt bé! gràcies! jo també m'habia plantejat lo del bloc! petons!

    ResponderEliminar
  9. I perdona per els meus comentaris del teu blog!

    ResponderEliminar