Un edifici, alt, prim, immens, de vidre, amb moltes finestres i oficines de gent agressiva amb corbates i talons d'acer que venen fum, diners que no existeixen, accions del no-res, telèfons que sonen i sonen, megas de velocitat, de capacitat, tot córrer, tot es compara, tot està en judici i inspecció, tot està a la venta, tot s'etiqueta, tot s'escaneja, tot es codifica...... No, jo no sóc això, on és la música?, no vull ser un edifici ple de cables, totxos,pladur i electrodomèstics que em fan més fàcil la vida, màquines de cafè, màquines de pensar, màquines d'aigua, vull ser una masia, vull olorar la vida, vull tornar a la vida, on és el camp? on és el mar!? em vull mullar, em vull morir entre verds i blaus mai vistos i amb la posta de sol més bonica o amb la pluja més animal caient sobre meu!

jocs de taula

Ho sabia, un setè sentit em deia que el volcà estava apunt de petar i ho ha fet. Hi havien varis indicis que em feien sospitar, la temperatura de l'ambient escalfava l'aire i es feia difícil respirar, el terra de sota els meus peus treia fum, i s'esquerdava, i una calor intensa sortia d'allí i matava qualsevol aroma, qualsevol oracle, qualsevol intent d'alertar-me. I tants avisos, i tants anys i arrugues que tinc no han pogut evitar que el volcà despertés i que em cremés de nou. Per què no!? Estic disposada a acceptar-ho, sempre que em permetin treure de nou les armes que amb molta cura i precisió començaré a forjar-me de nou. Començo de nou la partida. Ara una mica de pluja per que em regali-mi cara avall i s'emporti les llàgrimes que han fet un bassal al terra. Tiro els daus. La suerte está echada queridos jugadores, pronostico noves estratègies, jo com sempre vull ferro per poder defensar-me, i després ja faré amb pedres els castells i amb les ovelles alimentaré al meu exèrcit. I a mi que no m'agrada ni el monopoli, però veig que amb tu és la millor manera de sobreviure.